Temps de cor neix entre l'esdevenir de dues terres pròpies, de vegades abruptament, i d’altres lentament, emmotllant, forjant, deconstruint i construint la pròpia identitat. El temps delimita l'espai, la trobada, la curvatura de l'amor, la luxúria. El temps sacseja el cor. El temps ofereix més temps, un altre temps. I així, successivament, el cor queda instaurat en el temps, en moments subjectes a la pròpia història, entrellaçats amb cultures, gent diversa, races, llengües i colors. Tot queda amalgamat en el cor, en el si d’un temps, del temps.
