En el transcurs del festival de novel·la policíaca BCNegra de Barcelona 2018, el Premi Pepe Carvalho va recaure en l’autor nord-americà James Ellroy per la totalitat de la seva obra, d’arguments tan turmentats i desassossegadors com arrelats a la realitat, probablement a causa dels seus antecedents biogràfics. Víctima d’una terrible experiència traumàtica a deu anys, els primers trenta anys de la vida d’Ellroy es van veure pertorbats per les drogues, la inestabilitat mental, els petits delictes i la presó. Ell mateix va explicar com dormia en contenidors i fugia de la policia en aquells anys en què va descobrir les novel·les policíaques de Joseph Wambaugh que robava als supermercats. Durant anys, James Ellroy ha aconseguit captivar el públic francès, que és tal vegada el més exigent en l’àmbit d’aquest gènere. Les novel·les seves que més m’han impressionat han estat aquelles basades en fets reals, com La Dàlia Negra o Els meus racons foscos, que ara teniu a les mans. Penso que la realitat posa una mica d’ordre en el caos mental d’aquest escriptor genial. I si m’he decidit a seleccionar aquesta última, és perquè precisament està basada en aquella vivència personal que tant l’havia de marcar: l’assassinat de la seva mare.
