RES.POEMES(1988-1992)

Els poemes de Res volen semblar poemes «pobres», poemes despullats, poemes autèntics, poemes oberts, poemes senzills i sense retrucs o subterfugis. Però una lectura acurada revela que el llibre està carregat de substància, armat fins a les dents de temes com ara la vida, la mort, el pas del temps, la me­mòria, l’alteritat, la lleialtat, la societat, la ciutat, la família, l’amor, el sexe, el desig, la passió, l’autoreferencialitat, la moralitat, les modes… Així, és un llibre irònic, en el sentit de la «New Criticism», que diu molt més del que a primera vista pugui semblar. Justament una part im­por­tant del plaer que es deriva de Res es basa en el procés de desocultació, revelació i des­co­bri­ment de tota la immensa riquesa subjacent sota una superfície pretesament opaca o assequible o accessible.