Si l'essència és allò per què una cosa és el que és, qui llegeixi l'obra Essències romanes: aigua, vi i perfum en el món antic, publicada per L'Art de la Memòria Edicions l'abril de 2018, podrà conèixer una Roma diferent de la que habitualment surt en els llibres, una Roma, com a mínim, tant o més real que la dels exèrcits triomfants i les lleis dures a què cal sotmetre's, una Roma, en tot cas i sens dubte, més humana. S'hi mostra una Roma sovint deixada de banda, sense la qual, però, no es pot valorar adequadament què significà la civilització dels romans i què significa encara el que ens en resta. És la Roma que percep la bellesa d'un riu al capvespre i és capaç de transformar-lo en un déu; la que, en la delicadesa i la força de l'aigua, pot crear un univers simbòlic regenerador, vivificant, catàrtic; la que demana silenci ritual abans d'una pregària i fa una libació de vi als déus i als morts, la que agraeix el fruit del raïm, el celebra, i l'enlaira; la que contempla com rebrota el verd en el cep eixut i sec, i confia en la sang roja que corre per la natura; la que aprecia el sabor d'un vi exquisit lliscant pel paladar en el decurs d'una bona conversa, i s'hi deixa amarar, per oblidar les penes, per deslligar les llengües, per saber les veritats; la que es perfuma per mitigar ferums o per fer notar la seva presència; la que troba misteris profunds en les coses senzilles i es planteja el perquè de la vida... Essència de l'aigua, essència del vi, quinta essència última de les moltes aromes que fan que un perfum agradi i sedueixi. Descobrirem, en aquesta presentació, aspectes de l'antiga Roma sorprenentment propers a la nostra manera de fer i de ser.
