Just quan fa setanta anys de la mort d’Antonin Artaud, publiquem una de les seves obres més emblemàtiques que fins ara no havíem pogut llegir en català: Heliogàbal o l'Anarquista coronat, traduïda per Xavier Valls Guinovart i amb epíleg d'Arnau Pons. Heliogàbal és la peça clau dins l’obra d’Artaud. Rellevant dins del surrealisme francès, va tenir un fort impacte en la literatura de l’època per la seva visió trencadora de la moral i els ritus religiosos. Una obra que, en es va publicar en ple auge del surrealisme.
Es presenta com una biografia de l’emperador romà Heliogàbal, que regnà entre 218 i 222 d.C, però narrada a la manera d’Artaud; fugint de la simplicitat, creant una atmosfera lírica, i amb una bellesa estranya en el discurs que demana l’atenció plena del lector. El sacerdot El-Gabal arriba al tron amb 14 anys gràcies a les intrigues de la seva mare i la seva àvia. Des del primer instant es mostra com un sobirà atípic, disposat a imposar els costums i cultes de la seva Síria natal, vistos amb horror pels conservadors romans. La seva figura evoca la tirania arbitrària i el desordre moral, aspectes que Artaud capgira com una sagrada missió: subvertir el fals ordre d’allò raonable i instaurar el domini dels principis enfrontats de la vida i la mort.
