La tardor de 1882, la Sumpta d’Areny-Plandolit es veu obligada a abandonar la pau de la casa pairal d’Ordino,
a les valls d’Andorra, per acompanyar la baronessa de Senaller, la seva mare, fins a Barcelona, on han de defensar l’herència familiar dels plets interposats pels seus germanastres, els fills de la primera dona del baró assassinada al carrer de la Unió quan es dirigia a una estrena del Liceu. A ciutat, la Sumpta fa dos descobriments torbadors i inquietants: l’amor pel Ventura, un jove seminarista, i els episodis més amagats i sorprenents del passat de la seva família. Últim estiu a Ordino, convertida per milers de lectors en un clàssic, és un joc brillant entre la realitat i la ficció. Al mateix temps que recorrem els escenaris del món canviant de final del segle XIX a Andorra i Catalunya, se’ns descobreixen els temors, les inseguretats, els somnis i les esperances d’una noia de sensibilitat exquisida.
Últim estiu a Ordino va aparèixer la primavera de 1998 i des de llavors se n’han publicat quatre edicions. Molts lectors recorden l’empremta que els va deixar i com la Sumpta, la protagonista, es va convertir en un personatge que els ha acompanyat sempre. Que una novel·la, després de vint anys, conservi intacte tot l’interès ens convidava a reeditar-la, revisada per l’autor, i fer-ne una traducció al castellà que n’amplia la difusió.
