«Esdevenir humil» és fer un acte de renúncia voluntària a una part del nostre
orgull, o supèrbia. És un contrasentit per a les persones modernes. Ho és, és anar
en sentit contrari.
A vegades cal saber caminar, però també desfer el camí. Avançar amb el peu dret,
però també amb l'esquerre. Lligar i deixar anar. Podem aprendre a desaprendre,
això és «fer-se humil».
I podem fer pràctiques rituals que ens ajudin a moderar la supèrbia i caminar cap
a l'acceptació de la vida. «Esdevenir humil» ve a ser això, acceptar que la vida és el
que ens envolta i ens posseeix, que la vida no acaba amb nosaltres. I que, per més
que ho pretenem, no som propietaris de la vida, nosaltres només cavalquem amb
equilibri un papau salvatge i imprevisible.
