Mnemòsine representa la memòria; és l’encarregada d’ensenyar als humans a raonar i a reconèixer la diversitat del món.
Sap tot el que ha estat, és i serà; posseeix el coneixement dels orígens, poder que traspassa els límits del més enllà.
Les persones que beuen de les aigües de la deessa, mai obliden i mai seran oblidades.
La juxtaposició és la fórmula més emprada en aquests poemes: d’imatges, idees, sintagmes, paraules, pells, estacions, sentiments, òrgans, instants.
En aquesta manera d’eliminar les juntures és important no perdre la capacitat d’articulació; és a dir, es busquen figures ben rotundes però no per això inflexibles, de manera que tot plegat estigui a l’abast del lector, que sigui ell qui faci les interpretacions adients.
Lluny, però, de pretendre fer un text vulnerable, la voluntat ha estat buscar la confrontació i animar la curiositat.
És necessària, doncs, una lectura pausada que constituirà, sens dubte, una nova creació i, a la fi, la millor.
