Guillem Tell és assumir aquest risc i sumar-lo al meu creixement com a poeta. Hi ha molts intents descartats i només he aportat els poemes que puc explicar davant del públic. Considero que tot poema es pot explicar i que el poeta també ha de tenir una tasca divulgativa i seductora.
La idea de Guillem Tell va anar prenent cos, a partir dels diversos components del personatge mític. D'una banda l'heroi Tell que és un dels patriotes fundadors de Suïssa. De l'altra, l'episodi sucós de la poma a sobre del cap del propi fill. Les derivacions simbòliques em semblaven interessants -sóc pare de família d'un fill que ara és adolescent però no fa massa era una criatura-. Hi ha la temptació del déu Cronos, d'Abraham, del pare de Salvador Dalí, del mateix Tell? De fugir de la responsabilitat paterno-filial, la primera autoritat humana. I en certa manera, remet a una sublevació contra l'ordre establert, Santiago Salvador Franch, el responsable de l'atemptat al Liceu amb la bomba Orsini, contra la identificada classe social burgesa, just en el segon acte de l'òpera Guillem Tell, de Rossini, el William Burroughs alcoholitzat i drogat que es carrega la seva parella fent servir el seu cap de diana en un hotel de Mèxic. La desinhibició i el deliri del caos. El punt de partida és aquest i em permet poder fugir d'un temps històric i linial i poder treballar amb la simultaneïtat d'accions repetides i de referències com si fos ara mateix en el teatre de la vida: Nina Bergonzi, perseguidora de Giacomo Casanova a la ciutat de Barcelona -no puc deixar de veure Casanova com a Vicenç Altaió-, Ovidi, Seamus Heaney i la seva experiència a l'estiu del 1969 que ell va passar a Madrid, experiència recollida al llibre de poesia North i que sintonitza amb Estiu del 2013, les epístoles de Sant Pau als Gàlates, emprenyat per haver abandonat la fe cristiana i haver-se abocat a la fe jueva, la possibilitat del viatge vital a Lluïssor simultanejant l'episodi d'un avió que passa i el viatge d'Alexandre el Gran a la Vall de l'Indus, una interpretació de la guerra de Troia i el final dels herois que s'alliberen del pes dels déus a partir de l'homosexualitat, -sempre en clau de rebel·lió-. Només dues fugides amb èxit però, la d'Odisseu cap a Ítaca i la de Enees cap a Alba Longa, el que serà Roma. El poema Europa, escenificat en un mapa on les formes dels països, la psicologia i la conducta es tradueixen en una acció. Els referents a la història i a la literatura: Trotski, Anna Karènina, víctimes d'una tragèdia rusa. Territori, ancestralitat, modernitat, fets i corporeïtat es van barrejant: Betuls, Motocròs. Joyce surt conjugat amb Tintin, el cas Nóos, en fi...
