Barcelona 1951. Una barberia. El Districte Cinque com a teló de fons. Una dissecció de com la por i la desconfiança es filtren en la quotidianitat. I com aixo afecta les relacions personals. Com s’ho fan les persones per sobreviure. A nivell practic, i a nivell ideologic. Cap on miren quan no els agrada el que veuen? Quins residus de tot allo encara hi ha en l’actualitat? Una historia d’uns personatges profundament solitaris que d’una manera accidental es fan companyia. Personatges que carreguen un pes, el silenci. Silenci que engendra una gran violencia. Violencia que acaba esdevenint el motor d’una rebel·lió interna. Potser aquest esforç no va a parar enlloc, pero ho intenten. A l’inici topen contra un mur: el llenguatge. No són capaços d’articular allo que els esta passant. Pero a mesura que avança la historia, el llenguatge mateix s’allibera, crea consciencia i els suggereix una sortida, una fugida, un camí. Victoria és un no guanyar, potser un no rendir-se.
