ROMA, SEGLE I AC: Un jove iber s’implica en la revolució amatòria del poeta Ovidi contra les lleis de l’omnipotent Cèsar August...
UN VIATGE ALS ORÍGENS DE L’AMOR I DEL PODER A OCCIDENT!
«Aquesta novel•la conjuga història, amor, sexe i poesia per il•luminar amb llum nova les meves passejades per Roma, les pedres de l’Imperi que van veure passar els personatges que en aquestes pàgines ens tornen a parlar.»Paloma Gómez Borrero
«És una novel•la apassionant! No pas per casualitat, August, l’home més poderós de la història, va ser el més gran manipulador que ha conegut la humanitat.»Risto Mejide
«Intel•ligent i brillant, una cosa no gaire corrent en una novel•la històrica: intrigues, lluites de poder... i una original lectura de l’exili d’Ovidi per poeta antisistema.» Stefano Cingolani (historiador de la Università la Sapienza di Roma)
L’ÈPOCA HISTÒRICA:
Els trenta anys que discorren entre l’any 12 aC (Cèsar August es converteix en Pontifex Maximus, màxima autoritat de la religió romana) i el 18 dC (el poeta Ovidi mor en un cruel exili al qual el va condemnar August deu anys després)…
ELS FETS HISTÒRICS:
L’emperador August, l’home més poderós del món, s’inquieta: els joves hereus de les classes patrícies de Roma s’entreguen a una vida hedonisrta, allunyada del bon govern de l’Imperi. Per frenar el que considera la degradació de la vida pública, August decreta una sèrie de lleis que imposen el matrimoni obligatori, penalitzen la manca de fills i criminalitzen l’adulteri, en aquell moment un greu delicte contra l’Estat.
Però Júlia, l’única filla de l’emperador, es converteix en una icona dels joves de vida festiva i sensual, inspirats per la poesia eròtica del jovial poeta Ovidi, que publica un manual d’art amatòria que revoluciona les relacions sexuals i rendeix culte a l’orgasme femení, per primera vegada en la història. Una revolució sexual vista por Cèsar August com la més perillosa amenaça contra el seu poder...
El seu moralisme i entrega a l’Estat el condemnarà a destruir la seva pròpia família, víctima del seu temperament repressor: desterrarà la seva filla Júlia a l’illa Pandatària, la seva néta Julilla a l’illa Tremerius, el seu nét Pòstum a l’illa Planàsia... I enviarà al cruel exili més llunyà l’immortal poeta Ovidi, sota acusacions poc clares…
LA NOVEL•LA AMOR CONTRA ROMA:
La narració recorre tres decennis de la vida de la Roma clàssica, des de l’arribada a la capital d’un provincià jove iber de divuit anys, Urgídar, fins al seu retorn a Hispània, ja amb quaranta-vuit anys, després d’haver presenciat l’eclosió de noves relacions sexuals en la societat romana, que derivaran en conjures filosòfiques, màgiques i polítiques.
El jove Urgídar tindrà un fill (que ho serà també de les circumstàncies propiciades per Cèsar August), es veurà implicat en perilloses intrigues incitades per Juli Antoni, Lívia, Tiberi i August, serà testimoni de primera fila de la mort de l’emperador –el proper 19 d’agost farà 2.000 anys de la mort d’August– i col•laborarà en la immortalitat de l’obra del poeta Ovidi.
ELS TRENTA ANYS QUE VAN MODELAR LES RELACIONS SEXUALS EN LA PARELLA OCCIDENTAL:
Any 12 aC: un jove iber de Lesera, al sud del riu Ebre, arriba a Roma per formar-se com a orador i poeta. Es diu Urgídar, i acompanya Ovidi en la creació de la seva Ars Amatoria, un llibre que altera les relacions de parella i desafia les lleis d’August.
Any 2 aC: L’ambició d’August, els verins de Lívia, les orgies de Júlia, la paciència de Tiberi i els jocs d’Ovidi –inculpat com a doctor adulterii– teixeixen una trama històrica de la qual va brotar la parella occidental, fundada en el descobriment de l’orgasme femení.
Any 8 dC: Una peripècia iniciàtica entre poetes i espies, orgies i verins, festes i atemptats, termes, circs, bordells, mercats, jardins i palaus, navegacions i exilis, rituals màgics... i una perillosa conspiració per succeir l’emperador de Roma.
Any 18 dC: Aquesta documentada novel•la revela com la poesia eròtica d’Ovidi va fer trontollar la Roma d’August –el 19 d’agost es compliran 2.000 anys de la seva mort, la de l’home més poderós de la història– i desvela l’enigma de l’exili i la mort poc clara del poeta que ha tingut més influència de la història.