En aquests temps de misèries omnipresents, de cegues violències, de catàstrofes naturals o ecològiques, podria semblar que parlar de la bellesa és incongruent, inconvenient, provocador, quasi un escàndol. Però precisamente per tot això, veiem que, en oposició al mal, la bellesa està situada en l’extrem d’una realitat a la que debem fer front». Aquestes cinc meditacions, que originalment van ser cinc sessions orals, constitueixen un breu però intens diàleg entre l’estètica occidental, fundamentalment la renaixentista, y l’estètica oriental, especialment la xinesa, que ens endinsa al misteri de la bellesa com a llum i como esperit.
