Retrobar l'ànima és un dietari narratiu, un relat sense ficció, escrit al llarg d'un any intens, i esdevé alhora una crònica privada del final de la primera dècada del segle XXI. Entre canvis i viatges -com ara un estiu a la Toscana-, lectures i imatges, trobades i records, pèrdues i aventures quotidianes, l'autor hi enfila una història de retrobament íntim: «L'ànima és la possibilitat de configurar el lloc des d'on mirarem». Retrobar l'ànima és també un llibre sobre la delicadesa. I és una indagació personal sobre la fortalesa que cal per ser delicats: «La reivindicació de l'ànima té a veure amb assumir poder. Dos poders. L'un: el poder de voler entendre els altres, i establir-hi ponts. I l'altre: el de no entregar la nostra biografia tan sols a l'evolució i els avatars del nostre cos. I aquí és on entren en joc les misterioses papallones de l'ànima: la vida mental. La vida mental és un poder lliure. Misteriós. I compartible».
