"La poesia és un mossec. I el poeta palpa les escates de la bèstia, tempteja els ullals i beu, adelerat, el líquid de les visions. Qui és mossegat entra en el domini de les il· luminacions i comparteix amb l?ofidi el símbol espiritual i la pols dels camins. Metàfora entre els esbarzers i les brolles dels mots. Però també realitat. Perquè fa uns anys el nostre poeta fou mossegat per una cria de serp pitó en un petit accident que no tingué conseqüències físiques, però sí li· teràries. Ritu iniciàtic, bateig de versos, empremta i ensurt. L?escata i el vers n?és un resum. Aquí s?inicia l?obra". (Del pròleg de Lluís Calvo).
