Aquest llibre recull les memòries de militància, presó i exili d’Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya (EPOCA) i després a l’organització militar anomenada EPOCA (Exèrcit Popular Català).
Seguint el fil autobiogràfic de l’autor, se’ns fan presents, narrats per un testimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la Transició, l’acció unitària dels partits democràtics clan- destins i la lluita particular de l’independentisme, el pas de l’acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l’empresonament de l’autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra.
Es tracta d’una aportació a la memòria històrica en forma d’una minuciosa crònica en la qual s’expliquen per primera vegada fets i circumstàncies que ajuden a fer conèixer l’actuació d’aquells catalans i catalanes que fa quaranta anys ja lluitaven per la independència.
