DIARI ÍNTIM D'UN EDITOR

El protagonista de Diari íntim d un editor és el vicedirector d una editorial governamental que viu en una ciutat qualsevol de la Xina. Un home de mitjana edat, casat i amb una filla, que sucumbeix per complet als seus desitjos sexuals, sempre amatent de noves experiències eròtiques. Unes vivències que porta fins als extrems més insospitats, i que conta fil per randa, sense embuts, en un diari íntim que posa els pèls -i la libido- literalment de punta. Aquest home que narra les seves experiències sexuals és allò que en diuen a la Xina contemporània «un oficial despullat», és a dir, algú que no té res a perdre perquè ha enviat els seus diners i la seva família a Austràlia. Malgrat el seu erotisme rampant i desenfadat, irreverent i provocador, Diari íntim d un editor traspua una elegància literària i un interès sense parió gràcies a la veu d aquest editor «despullat» que conversa constantment amb algunes veus literàries i llegendàries de la Xina i del Japó -Su Shi, Mao, Li Bai, Ihara Saikaku- i on la presència d alguns clàssics universals occidentals -com ara el Marquès de Sade, Nabókov, Montaigne, Beckett, Cioran, Maugham o Bolaño-, fa de contrapunt a una narració nua que ha de somoure per força el lector i que ens impel leix a concebre la vida i el sexe sense apriorismes i sense cap mena de prejudicis. «Un llibre d una gran solidesa gràcies a una veu absorbent, aguda i que incita a la lectura; una obra imprescindible per a qui tingui interès per l escriptura, la poesia, el món editorial, la censura, la corrupció i la Xina» Robert Wood, Westerly Magazine Un fragment del llibre: Aquests dies m amoïna una qüestió. Som encara capaços d estimar quan el sexe ha obert les comportes dels desitjos i ha fet de l amor una cosa tan comprable i vendible? Però què és l amor, i l amor què és? Després de la mort de la meva Rosa J., al funeral de la qual no vaig assistir per por que em reconeguessin o identifiquessin, però que vaig finançar amb una donació anònima, se m va acudir que potser l amor només és possible en l absència. Quan la persona que penses que no t estimes s esvaeix, comences a enyorar-la, perquè tots els actes d amor en què et vas involucrar amb ella semblen ser més excitants que mai, en la memòria. És extremadament absurd, però em sembla versemblant, i ho és, pel que jo sé. Un cop vas fer que s obrís de cames mentre romania asseguda damunt la vora del rentamans dins d una habitació diminuta, i vas penetrar-la com si fossis un exèrcit entrant en una ciutat desprotegida, i vas experimentar una sensació intensa i càlida d explosió quan t hi vas escórrer. Un altre cop, li vas esquitxar el rostre amb semen, tal qual una crema facial blanca, i vas aconseguir que et xuclés fins deixar-te ben net. Tot això li hauria semblat sense sentit a un home que no tingui memòria ni imaginació.