La vastitud són tres escriptors instal·lats davant un horitzó, el Delta de l’Ebre. Allà componen tres relats al llindar de l’obsessió, que els encamina cap a soledats futures.
Albert Pijuan ens porta, a tres quarts de gravetat, al dia a dia del primer home que viu a la lluna. Allà, acompanyat de robots altament sofisticats, dubta sobre la veracitat de la història. ¿Què hi fa al satèl·lit si la missió de la lluna de fa cent anys va ser una enganyifa? Potser tot plegat és un enorme parèntesi d’anhels.
Lucia Pietrelli ens aboca a la llera del riu. La història d’una filla condemnada a rondar entre els límits d’una vida estàtica als arrossars i una mare que li fa de mirall. Amaya sosté el temps amb l’obstinació dels dies, mentre les veus que li ronden pel cap creixen i no s’aturen.
Adrià Pujol fa campar tres forasters per aquest gran sud. Enderiats amb la missió d’exterminar la plaga depredadora del cargol poma. Una fressa rítmica i nocturna, un crec-crec repetitiu, els inquieta. Tenen la impressió que l’únic desenllaç possible serà fugir d’un desori feréstec.
