Montserrat Garcia Ribas
(Castellbell i el Vilar, el Bages, 1964)
Escriu poesia des de finals dels anys noranta. Ha publicat els poemaris: Com l02019;últim joc de mai (Palma, Moll, 2010, XXV Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí) i Luz fue (Girona, Curbet Edicions, 2014, Premi Vila de Martorell de Poesia en castellà 2013). Col·labora en la revista digital de cultura Núvol amb articles de crítica literària, sobretot de poesia. Té estudis de teoria de la literatura i literatura comparada, psicologia i magisteri. Viu a Manresa.
Les harmonies fràgils és un sol poema fragmentat entre silencis blancs, imprescindibles en la creació d02019;aquest petit món ple d02019;incertesa i fragilitat, fet d02019;imatges i de versos trencats que passen davant dels ulls com els fotogrames d02019;una pel·lícula en blanc i negre. Hi ha la temptativa d02019;expressar una doble mirada, interior i exterior alhora, que participa de l02019;escena i al mateix temps la contempla des de fora, com en un joc de miralls. L02019;ús del fragment i aquesta mirada sovint implacable emmarquen i condueixen la veu poètica, nua i descarnada, accentuant la sensació d02019;estranyesa i fragilitat. Després de l02019;essencialisme extrem del primer llibre, Com l02019;últim joc de mai, Montserrat Garcia Ribas fa un pas més enllà obrint la mirada i ens ofrena un cant a l02019;amor amb poemes que sacsegen amb els seus finals abruptes.
